CANTAMAR Talamanca 28 de juliol de 2012

CANTAMAR

Avui L’Agrupació Coral Talamanca ens presenta el tercer concert de “l’estiu musical a Talamanca” i ens presenta quelcom diferent. L’any passat i dins els concerts de l’estiu musical, ja ens va oferir un Quòdlibet format per elements heterogenis i que va acabar resultant una vetllada agradable.

CANTAMAR és un viatge imaginari mitjançant cançons tradicionals i populars de pobles de la riba mediterrània. En aquest viatge ens han portat a Israel, Macedònia, Còrsega, Occitània, Piemont, Palestina, Sardenya, Menorca, Catalunya i la comunitat zíngara i ens han cantat himnes, cançons de bressol, nostàlgiques, picaresques, cançons d’amor i de taverna.

Dita cantada ha estat conjunts la Coral Talamanca i el grup “Acords en Família”.

La Coral Talamanca en la part vocal i l’Albert Gumí, la Queralt Roca i en Blai i la Joana Gumí amb la guitarra, l’acordió, clarinet, violí i contrabaix.

La posada en escena ha estat molt acurada. L’escenari, desert; el contrabaix hi fa la introducció; tot seguit, el clarinet, l’acordió i el violí; el cor entra tot cantant el “zum gali gali”, cançó hebrea que cantaven els sionistes de Palestina.

El programa segueix amb el “Donna Donna”; una dansa zíngara (instruments); Daichava -popular de Macedònia, O Ciucciarella -tradicional de Còrsega, Se Canta -tradicional d’Occitània, Vaixell de Grècia d’en Lluís Llach, La Bergera -popular del Piemont, Spassacamin -popular del Piemont, Guarda la Luna -popular del Piemont, Cançó de bressol de Palestina (instruments), A Diosa -tradicional de Sardenya i Copeo de Muntanya -tradicional de Menorca.

Entremig de cançons, s'han recitat uns poemes escrits per la Laura Ferrer per aital ocasió.

Els que hem anat a oir-los, hem tingut una sorpresa molt agradable. De veritat que ha estat una cosa diferent i que ens hem sentit viatgers per la mediterrània a mesura que el conjunt anava hissant el velam (cançons).


.-.

ENTRECORDES Talamanca 21 de juliol de 2012

ENTRECORDES.

La cançó “lleugera” o de mer entreteniment, basada en ritmes de ball, bandes sonores o en arranjaments de temes populars o clàssics, no està renyit amb res, ans el contrari, ens convida a un canvi de registre. Entrecordes ens endinsa en aquest món amb un to intimista, senzill i relaxat. El seu programa d’avui hi ha jazz, folk, pop, rock ....... que en el seu moment foren cançons d’èxit i que han perdurat i d’autors tant consagrats com Leonard Cohen, Sting, Louis Armstrong, Carole King, James Taylor, Crosby Stills & Nash. D’aquí, dels nostres, cançons d’en Serrat, Sau, Sopa de Cabra, Ja t’ho diré i Beth Rodergas.

L'escenificació, molt acurada, de seguit ens ha situat i ens ha conduït durant tot el concert. Tot plegat, una excel·lent vetllada.

.-.

JORDI i ÒSCAR VILAPRINYÓ Talamanca 7 de juliol de 2012

Jordi Vilaprinyó. No és necessari posar-hi adjectius a un virtuós del piano; “el seu prestigi, tant ben merescut, l’embolcalla una aurèola i encomana a l’oient tot el sentiment que el piano transmet quan interpreta”.

Òscar Vilaprinyó. La seva joventut no l’hi és impediment per afrontar les execucions amb gran mestratge. Brillant en els seus estudis, de la mà dels més prestigiosos professors, ja té un nom en l’elit del món musical.

Una excel·lent execució del mestre ja consagrat (piano) i d’un brillant deixeble (violí) és la que vam tenir l’oportunitat d’escoltar, executada amb senzillesa i humilitat, però, amb tota la força i brillantor que només els grans poden donar.

En Jordi i Òscar Vilaprinyó ens delectaren amb un variat repertori que començà amb la sonata "Primavera opus 24”; molt expressiu i amb gran domini d'interpretació del gran mestre L.van Beethoven. Continuaren amb sis sonets de E.Toldrà; cada sonet anava amb un recitatiu glossant-lo. A la segona part, l’Òscar ens oferí una simfonia per a violí sol escrita expressament pel seu pare Jordi Vilaprinyó. L’Òscar va saber crear una atmosfera molt especial i transmetre el seu estat emocional. Per acabar, la “Sonata en la major” de C.Franck. Executat amb gran passió aconseguiren posar el públic dempeus i retornant-los-hi amb grans aplaudiments com a agraïment per l’excel·lent vetllada. Un bis, Cançó de Bressol de X.Montsalvatge.

.-.