Jordi Vilaprinyó. No és necessari
posar-hi adjectius a un virtuós del piano; “el seu prestigi, tant ben merescut,
l’embolcalla una aurèola i encomana a l’oient tot el sentiment que el piano transmet
quan interpreta”.
Òscar Vilaprinyó. La seva joventut no
l’hi és impediment per afrontar les execucions amb gran mestratge. Brillant en
els seus estudis, de la mà dels més prestigiosos professors, ja té un nom en l’elit
del món musical.
Una excel·lent execució del mestre ja
consagrat (piano) i d’un brillant deixeble (violí) és la que vam tenir
l’oportunitat d’escoltar, executada amb senzillesa i humilitat, però, amb tota
la força i brillantor que només els grans poden donar.
En Jordi i Òscar Vilaprinyó ens
delectaren amb un variat repertori que començà amb la sonata "Primavera
opus 24”; molt expressiu i amb gran domini d'interpretació del gran mestre
L.van Beethoven. Continuaren amb sis sonets de E.Toldrà; cada sonet anava amb
un recitatiu glossant-lo. A la segona part, l’Òscar ens oferí una simfonia per
a violí sol escrita expressament pel seu pare Jordi Vilaprinyó. L’Òscar va
saber crear una atmosfera molt especial i transmetre el seu estat emocional.
Per acabar, la “Sonata en la major” de C.Franck. Executat amb gran passió
aconseguiren posar el públic dempeus i retornant-los-hi amb grans aplaudiments
com a agraïment per l’excel·lent vetllada. Un bis, Cançó de Bressol de
X.Montsalvatge.
.-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada